Montserrat Roig Livres

En 1980, Montserrat Roig a voyagé à Leningrad, invitée par des éditeurs de Moscou, pour écrire un livre sur le siège de Leningrad pendant l'occupation nazie. Au cours de son séjour à Leningrad - actuellement Saint-Pétersbourg - elle a commencé des interviews poignantes avec les survivants du terrible blocus ; elle a également découvert la ville et ses habitants, et en est restée fascinée. Fruit de cette expérience, L'agulla daurada est à la fois un livre de voyages et une chronique personnelle.

Monserrat Roig's first novel, Goodbye, Ramona is a powerhouse story told through the point of view of three generations of women from the same family.

The eight stories in this collection highlight the voices silenced by the oppressive Franco regime, using language as a tool to combat political and social amnesia. Montserrat Roig's lyrical yet critical writing unveils the struggles and resilience of individuals, particularly women, during this tumultuous period in Barcelona's history. Through her feminist perspective, she shapes and enriches the human experience, making the stories both poignant and significant.

Ein fesselnder Roman, der im pulsierenden Barcelona spielt und von Natàlia Miralpeix erzählt, die nach Jahren im Exil zurückkehrt. Angesichts der politischen Umbrüche und der Träume einer jungen Generation muss sie sich ihrer Vergangenheit stellen, um für eine freiere Zukunft bereit zu sein.

Recull dels articles que Montserrat Roig va escriure durant el setembre de 1990 i el novembrede 1991, quan ja se li havia declarat la malaltia i just fins a dos dies abans de la seva mort. Unamostra del vessant periodístic de la Roig més madura que ens revelen una escriptora culta id’una gran sensibilitat moral.El cos central del llibre, les seves línies mestres i els temes ―la condició humana, el feminisme,el discurs contra el poder, la interrogació sobre el mal, la guerra, el fet d’escriure, l’ofici deperiodista― són un testimoni global de la visió i concepció del món de l’autora i ens mostrenuna personalitat literària segura i sòlida en les seves idees.Els seus articles conformen també un testimoni global d’una visió i d’una concepció del món idestaquen per la qualitat literària amb què estan escrits i per la seva profunditat.Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura."Aquesta obra ha rebut un ajut a l'edició del Ministerio de Cultura y Deporte, i del Pla de Foment de la Lectura 2017-2020"

“La vida i els llibres m’han acompanyat mentre intentava d’aprendre l’ofici d’escriure. Si m’obliguessin a posar en unes balances la vida i els llibres, no sé pas què hi pesaria més. Però tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s’han anat transformant en les meves pàtries. Primer t’ho trobes, després ho reculls. Aquest llibre, doncs, és un recorregut personal per aquestes pàtries: les lectures, l’aprenentatge de viure a Barcelona, la real i la imaginada, s’hi barregen”.

A L'hora violeta apareixen tres dones davant del seu fracàs: fracàs davant l'home-pare, l'home-cervell i l'home com a ideal romàntic. I ens trobem que aquestes tres dones són segurament la mateixa, que parteix de camins diferents: l'anàlisi psicològica, el ressentiment, l'angoixa vital, l'assimilació de la història i del passat com a factors de comprensió... I totes tres arriben a comprendre —les unes racionalment, les altres per intuïció— que han de mirar el món sense el filtre d'una altra mirada, amb els ulls propis, no amb els d'un altre. L'obra ens mostra també el patetisme del món dels homes que donats en cos i ànima al servei d'un ideal acaben perdent les essències de la personalitat. I és un reflex d'una generació desplaçada, que no acaba de saber on és el seu lloc, que no assumeix prou el passat. Una novel·la que tanca una època de l'autora i esbossa l'inici d'alguna cosa nova, d'una hora distinta, l'hora del capvespre i de l'alba alhora: l'hora violeta, reblerta de promeses sense definir encara.

Sobre el plaer solitari d'escriure i el vici compartit de llegir.

El protagonista de La voz melodiosa nacío bajo el rugir de los últimos bombardeos de la Guerra Civil. Huérfano y de aspecto deforme, su abuelo se hará respnsable de su educación, construyendo para él un paraiso artificial donde crecerá sin salir a la calle, cultivando su inteligencia e ignorante de su fealdad. Hasta su entrada en la universidad, durante los agitados sesenta, sus unicos contactos con el mundo serán una fiel sirvienta y una serie de curiosos preceptores. Historia en negativo de una educación sentimental, en La voz melodiosa contraste el alcance simbólico del protagonista y el brillante mosaico de referentes éticos y filosóficos que subyacen a la historia con la crónica de la generación y actitudes en que se forjaron los líderes de la democracía. A través de una magnífica estrategía de voces narrativas, Montserrat Roig crea una novela polifónica llena de resonancias y matices que la confirman como uno de los valores más firmes de nuestra literatura.

Tiempo de cerezas (El temps de les cireres, 1977), novela galardonada con el Premio Sant Jordi de 1976, es un retrato y una mirada crítica a un segmento social que se puede concretar en los hijos de la Primavera de Praga y el Mayo Francés.

Un fantasma del libro de Montserrat Roig, en un instante final de excitación, lanza una mezcla de protesta y de miedo: "No sois más que una caricatura de lo que yo puedo ser". Y es lógico. Mientras alguien no haga la revolución como Dios manda, todos seremos unas caricaturas de lo que podemos ser... Aprendizaje sentimental insinúa unos lúcidos planteamientos, que hay que tener en cuenta...