Joan Puig i Ferreter était un auteur catalan réputé pour son théâtre et sa prose percutants, profondément ancrés dans les sensibilités modernistes et anarchistes. Son œuvre explore souvent des thèmes de l'outsider, de la critique sociale et de la contemplation existentielle, nourrie par ses expériences personnelles de marginalisation et ses longs voyages. Ferreter mettait fréquemment en scène la figure du vagabond dans ses écrits et explorait le rôle de l'artiste au sein de la société. Sa production littéraire se caractérise par un profond engagement avec la psyché humaine et les dynamiques sociales de son époque.
En aquesta segona part "Llibertat i poesia" Puig i Ferrater ens narra la seva experiència de vagabund per terres de França, on fa els més variats oficis per guanyar-se la vida. Pels camins d'aquest país cerca una nova vida, un sentit a la pròpia existència, en definitiva la llibertat i poesia, que definiran finalment tota la seva obra literària.
Aigües encantades (1908) se situa en un poble de la part alta i muntanyosa de les comarques tarragonines i planteja el típic conflicte modernista entre l'individu i la societat. El problema de la sequera provoca un enfrontament entre el sector tradicionalista i conservador del poble, que compta amb el poder fàctic, i la visió moderna d'un enginyer vingut de la ciutat, que té la complicitat de la filla del cacic local. És la lluita ancestral entre la tradició i la modernitat, vista des dels paràmetres del Modernisme més regeneracionista i vitalista.