Salvador Vendrell Grau Livres

La novel·la cavalleresca Curial i Güelfa és, sens dubte, una de les obres més fascinants de la nostra literatura. Va ser escrita a mitjan segle xv per un autor anònim del nostre domini lingüístic. La trama de l’obra es desenvolupa en un ambient noble i la intenció del seu autor és «recitar quant costà a un gentil cavaller i a una noble dama l’amar-se l’un a l’altre...». Fidel a aquesta declaració, l’anònim autor ens narra una apassionant història d’amor on els personatges viuen molt intensament els seus sentiments: gelosia, enveja, desig... Al mateix temps, però, va molt més enllà i ens conta també les aventures d’armes i l’ascensió social del jove Curial, protagonista de la novel·la, i ens endinsa en el món de l’edat mitjana, una època en què hi havia cavallers reals que intentaven imitar els herois de les novel·les.

A l’hora de la mascletà, Beatriu i Cristina acudeixen a un bar del centre de la ciutat. No sospiten que, aquell any, no veuran una València en flames la nit de sant Josep. Els drames que hi viuran per culpa de la maleïda pandèmia no podran aturar les seues vides, els seus conflictes sentimentals i amorosos. Podrà Cristina expressar els seus veritables sentiments a Beatriu? Són amigues o hi ha algun a cosa més entre elles. Què farà Beatriu amb la seua història amb Miquel, el fill de la professora de Valencià? Tornarà amb Pere?

Les «Columnes de paper» que Salvador Vendrell ha anat publicant en el diari Levante no tracten sempre de llibres ni, quan en tracten, encaixen en els patrons de la crítica literària a l’ús. El propòsit era –i encara és– un altre: portar una mena de dietari públic, obert a les suggestions del moment. A tota mena de suggestions: des dels tripijocs lamentables de la política indígena a la fatalitat de l’accident meteorològic, des de l’excursió al paratge proper o el viatge a d’altres països a les anècdotes –generalment compartibles– del seu viure quotidià.