Manuel de Pedrolo Livres

The first English translation of a Catalan science fiction masterpiece

Soit un groupe d'enfants, de six à treize ans, que l'on isole sur une île déserte. Qu'advient-il d'eux après quelques mois ? William Golding tente l'expérience. Après les excitantes excursions et parties de baignade, il faut s'organiser pour survivre. C'est au moins la réflexion de Ralph, celui qui fut élu chef au temps heureux des commencements, et du fidèle Piggy. Mais c'est ce que refusent de comprendre Jack, le second aspirant au "trône", et les siens. Cette première division clanique n'est pas loin de reproduire un schéma social ancestral. S'ensuivent des comportements qui boudent peu à peu la civilisation et à travers lesquels les rituels immémoriaux le disputent à une sauvagerie d'une violence sans limite. Dès Sa Majesté des Mouches (1954), porté à l'écran par Peter Brook (1963), apparaît l'obsession de William Golding : l'homme est foncièrement mauvais. Le monde est porteur d'une cruauté sans faille dans laquelle chacun se fourvoie et finit par périr, comme il l'illustre plus tard dans Les Héritiers ou Parade sauvage. L'écrivain reçut le prix Nobel de littérature en 1983. --Laure Anciel

Què cercava ell, desesperadament? Per què assistia a aquella monstruosa operació en què ni els metges ni els ajudants no prenien les mínimes precaucions higièniques? Qui era aquella dona que ell anomenava "la mare"? On podia trobar-la si no era ni a casa seva, ni al cementiri, ni al barri nou? Per què li costava tant d'arribar-hi? En quin moment els seus, tots els dissortats que tenen por, van caure en el parany? Tanmateix, tenen sentit aquestes preguntes? Ell sap que sí: són la justificació de la seva vida, del seu esforç - el d'ell i el dels altres com ell - per sortir d'una situació enganyosa, asfixiant, cada vegada més opressiva. Perquè ell sap qui és la seva mare, la mare de tothom, i per tant no pot recular, no pot cedir. De tota manera, la recerca és difícil i plena d'entrebancs. Segueix, potser, un cercle sense fi?

No se us ha acudit mai que, en determinades circumstàncies, una mare podria ésser més jove que el seu fill? Ho sabíeu que, en algun lloc de la terra, hi ha un curiós arxiu que, ben interpretat, demostra que ens repetim? Teníeu notícia de la presència entre nosaltres del darrer representant d'una raça dotada de plasticitat molecular? Us podeu imaginar quins problemes crearia, en una terra superpoblada i amb unes lleis ferotges de control de la natalitat, l'existència de persones amb capacitat de rejovenir-se? No heu sospitat mai que el vostre veí podia ésser el fill d'algú procedent d'un món paral·lel? Us ho creuríeu si us deien que aquella noia que tant us agrada no pertany a la humanitat? Llegiu Trajecte final, set històries de narració especulativa, i no us queixeu, després, si el volum us sembla massa curt. Torneu a començar; segur que, si heu llegit de pressa, us heu deixat alguna cosa.

Psychologically astute and wonderfully poetic, Sanctuary is a powerful novel examining the nature of true evil, through the prisms of mythology, local lore, and hard-boiled detective fiction. This is the dark, at times brutal, story of the kidnapping of Mississippi debutante Temple Drake, who introduces her own form of venality into the Memphis underworld where she is being held.

Joc brut (es va publicar per primera vegada el 1965) és una novel·la composta de quatre capítols, titulats «El projecte», «Els fets», «La recerca» i «Les explicacions»; és en aquest darrer on el lector pot completar el veritable sentit de l'obra. En Xavier i la Juna, dos protagonistes de personalitats molt diferents, es troben atrapats en un joc d'amor i d'interessos.Estudi introductori amb propostes de treball i comentaris de text a cura de Carme Ballús, escriptora i professora de llengua catalana a l'IES A. Cumella de Granollers.

"En el fons, jo sóc un aspirant a utopies", deia no fa gaire en Pedrolo en parlar de la seva obra, o més concretament, d'algunes de les seves obres. Devia pensar també en aquest llibre, que, amb un altre títol, li va valer el premi "Prudenci Bertrana" en la seva primera convocatòria. "Acte de violència" és una recreació dinàmica i sostinguda d'una ciutat que viu unes jornades sense precedents: una estranya solidaritat que va guanyant els ànims del seus habitants, els quals, sense haver-se posat d'acord, obeint a una consigna anònima i senzilla, instauren una situació que els prermetrà de conquerir la llibertat sense vessaments de sang... No hi ha d'haver cap acte de violència: ningú no l'ha previst, ningú no l'ha desitjat... Però aleshores, de cop i volta, quan una "altra" utopia ja està a punt de realitzar-se, un home s'ha d'encarar amb l'amenaça d'un futur que durà noves lluites, nous terrors, noves mortaldats. Un nou Mussolini projecta una segona marxa sobre Roma...

Tots estaven d'acord: hi havien de renunciar. Fins aleshores l'agència havia viscut tranquil·lament de treballs corrents que no els posaven en conflicte ni amb la llei ni amb llur consciència. Però la temptació era massa forta, i en el fons, se sentien desafiats per les circumstàncies insòlites. Com era possible enterrar legalment un ésser viu? Naturalment, l'individu que reposava al cementiri era ben mort, però ocupava el lloc d'algú altre que ara reclamava una investigació. La van fer, doncs. Sense imaginar-se ni remotament que de difunts n'hi hauria més, el darrer de tots quan la història ja era closa...

"Es vessa una sang fàcil" no és una novel·la negra corrent. No hi ha detectius privats que investiguen misteris, no hi ha un assassí per desenmascarar ni un robatori per planejar. Perquè el relat comença quan molts d'altres acaben: una banda de cinc homes assalta un banc i s'apodera d'un botí imporant. Però el que s'encarrega de fugir amb els diners desapareix sense deixar rastre. I els mateixos lladres són els que han de descrobrir on s'amaga o què ha passat amb qui aparentment els ha traït, en una persecució gairebé a cegues, plena de pistes falses i d'entrebancs.